2a Cursa Nocturna dels Cocons, a Tivenys

Divendres després de curar-me al CAP la ferida que tenia, vaig anar a casa a fer les maletes per anar a Tivenys i passar un fi de setmana com Déu mana. Quan ja la tenia feta vam agafar el cotxe i vam posar rumb cap a Tivenys, poble d’on prové la família del meu pare i on tenim una casa per passar els estius, per ajudar a organitzar la cursa.

El dissabte pel matí el vaig passar pel pavelló ajudant a tot el que hem deien, més tard ja vaig anar a casa a canviar-me i preparar-me per la xerrada on estava Javier Fran. Ens explicava com s’ho feia per corre amb el problema i les dificultats que tenia al ser una persona in-vident, el protagonista de la xerrada anava acompanyat d’Albert i Elena que ens van donar a conèixer les seves vivències que havien tingut com a guies d’en Javier.

Al finalitzar la xerrada ja quedava menys per començar la nocturna que no he volgut tirar enrrere a causa de la meva ferida. Ara ja hem tocava canviar-me per segona vegada ja amb l’equipació original del Sudactiu i començar a córrer.

Passo el xip i entro al corralet, on encara no havia entrat ningú, tots els que entraven darrera meu es posaven al darrera del tot. Quan ja havien entrat tots i tenia els de la meva categoria controlats, ens vam  fer una foto i vam sentir un petard indicant l’inici de la nocturna.

Ja havia començat el joc, els tres júniors en fila corrent per una sola victòria. Prop estava Cristian, del qual li vaig dir que m’agradaria finalitzar la cursa amb ell i hem va dir que com vulgui. Vam posar rumb cap a les muntanyes de Cardó intentant finalitzar la cursa.

Quan quedaven tres quilòmetres per a l’arribada se m’aproxima Sergi Matamoros i el meu pensament era que no ho podia desaprofitar per tres quilòmetres que hem quedaven. Va començar a ploure gotellots però això no podia impedir el finalitzar la cursa, vaig mirar a Cristian i vam començar a pujar el nivell deixant a Sergi darrera.

Vaig passar l’avituallament agafant el got i corrent per no perdre temps però a l’últim moment ens va vindre una pujada molt forta. Allí sols hem quedava posar-me les mans als genolls i no perdre ritme pujant les costes que hem quedaven. Abans d’arribar a la carretera, encara que no veia res, començava a recordar el lloc per on passava a córrer quan entrenava els estius a Tivenys.
Ja hi era a l’entrada de meta amb tot el poble acollint-me amb uns aplaudiments i jo amb un somriure, això si, també estava molt cansat.

580246_509666122438823_1462259909_n1001818_421945597919910_1734498692_n

$RGDQ39F $R2ZJFJG

Anuncis

Bloc a WordPress.com.