6a Cursa d’Ulldecona


DSC_0130_1901x1267Ja tocava per fi una cursa a casa.

El divendres després d’arribar a de l’institut em vaig dirigir cap al pavelló per ajudar a descarregar menjar i material per al dia de la cursa. Quan ja era de nit, pensant que el dia seguent m’havia d’aixecar a les 8 per continuar ajudant, vaig sopar ràpid i a dormir.

El dia següent a les 7:30 em vaig alçar perquè ja no tenia son. Després a l’acabar d’esmorzar vaig fer cap al pavelló, que està a uns 100 metres de la meva casa, per ajudar als companys a fer el que falti per tenir-ho tot preparat per a que el dia següent surtís tot com tocava. Així vaig passar tot el matí i a l’hora de dinar vam anar al “Katra” (bar del meu poble), per provar les paelles del concurs que era aquell dia. A la tarda, Mingo, Mireia, Encarna, la meva mare i jo vam estar al pavelló repartint dorsals, fins les 20h, l’únic  Júnior Masculí que no coneixia fins ara va venir a buscar-lo i així vaig poder tenir a tots els participants e la meva categoria “controlats”.

El dia de la cursa vaig dirigir-me cap al pavelló a les 8h per trobar-me amb els amics amb qui ens anem veient a cada cursa, i així poder passar el temps fins l’hora de la sortida.

Amb un crit se’m va dirigir Juan Calvo, i seguidament l’altre crack, Marc Lleixà, per a anar a buscar a tots els nois i noies de la nostra categoria per fer-nos una foto al “photocall”. Més tard ens vam dirigir a la línia de sortida, pels altaveus sentia que Floren deia el meu nom.

Ja estava tot fet: la foto de sortida, el rellotge en marxa, els corredors preparats… només faltava que sonés el petard que dóna la sortida.

Quan va sonar el petard els nois ens vam dirigir com una fona per la carretera, mentre que les noies es van quedar més enrera formant un grup. Jo, veient que el ritme era molt alt i que no faríem massa cosa, vaig dir als nois que disminuissin el ritme. A l’arribar al primer sender que feia cap al castell, Juan Calvo i jo ens vam dirigir com a cap de cursa. Així Juan va aguantar fins al primer avituallament, allí el vaig dixar. Al passar l’avituallament hi havia una pujada que vaig pujar sense cap problema però a l’arribar a dalt de tot en van començar a agafar “flatos”  que em van durar fins al tercer avituallament.

Arribant al segon avituallament vaig dirigir-me cap a la beguda, només tenia previst fer una parada. Uns quans quilòmetres després vaig deixar una carretera per passar a un sender que era nou per a mi, el van netejar tres dies abans de la cursa. Així vaig pujar pel camí de terra amb un ascens molt dur que se’t presenta just quan estàs al davant.

Al passar pel tercer avituallament tenia molta sed, així que vaig saltar-me els meus plans per continuar fent la baixada cap al poble.

Just al baixar em trobo al 1r de la cursa i em pregunta si volia que entressem junts a meta, com encara tenia un poc de flat vaig haver de dir-li que no podia seguir el seu ritme. Més tard, a l’arribar al poble em trobo amb el 2n de la cursa, com ja m’havia recuperat del flat vaig poder entrar amb ell i de la mà de la meva germana iesperan a la linia de meta la meva tia amb el meu fillol i la cusina.

Així vaig quedar 1r Junior Masculí amb un temps d’1h31’18”.

264576_10202373954413638_1735999137_nPA270009IMG-20131027-WA0001DSC_0058_1901x1267

Anuncis

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.