7a Cursa de la Vila de Falset

1236063_747909885235050_693620731_nUn altra cursa més amb bon resultat, després d’estar quasi tot el circuit de curses quedant 2n i 3r, en aquesta ocasió vaig tornar a finalitzar 1r.
El meu contrincant i amic, Marc Lleixà, em va dir que no havia de perdre l’oportunitat i així va ser, em vaig apuntar a la cursa de Falset.
Amb poques ganes, em va tocar aixecar a les 5:30h i fer camí cap a Falset. A l’arribar al lloc de sortida per agarrar el dorsal surto del cotxe en les meves xancletes i pantalons curts passant un fred de mil dimonis.
Quan ja ho tenia tot: el dorsal, la botella de vi i altres coses que duia la bossa de regal, només em faltava trobar a Marc per saludar-nos.
Estàvem davant de la línea de sortida els de la cursa i els de la marxa, i encara no havia vist a l’últim júnior masculí, Alexandre Salvat, que m’havien dit que participaria a la cursa.

El meu pare sempre em diu que vagi amb algú per seguir-li el ritme, no hi havia cap persona més ideal que Fernando Beser un company al que admiro molt.
S’inicia la cursa amb una explosió de petards de confeti i amb una sortida forteta que va durar uns 9 Km. Allí em conença a passar gent i a agafar-me flato per aquelles muntanyes. Al cap d’uns quilòmetres la cursa es separava amb la de 13 Km i la de 22 Km.  Jo, com no, vaig triar la de 22 i quan ja duia uns metres el meu pensament era d’arrepentiment però els meus peus seguien la sendera com tots els demés.
Quan ja portaven uns 15Km unes “xiqüeles” , amb uns aplaudiments m’indiquarem la direció de la cursa i més tard a l’arribar a un control de xip em deien que venia una pro-escalada o algo així i sense pensar els vaig preguntar que què era això i em van dir que era el tram més dur de la cusa.  Just allí apareix una corda flexible de la qual et podies aprofitar inpulsante cap avant i cap atràs.
Ja havia arribat a la baixada i amb uns calambres per totes les cames però tenint-ho tot mig dominat em trobo amb Eduard Caballero que es tocava la cama i em va contar que tambe li passava el mateix que a mi.  Arribant a meta, sentint tots els aplaudiments de la gent que estava a l’arribada i picant-me amb Eduard em dóna la ma per fer l’entrada i la foto d’arribada.
Després de fer-me una Cocacola em dirigeixo cap al recorregut parlant amb el pare de Marc i esperant l’arribada del meu pare al que vaig acompanyar fins la meta i després fent lo mateix amb Marc amb l’estelada a la mà.
En acabar de la dutxa em dirigeixo a la zona on donaven els trofeus amb un poc de retard.
Això sí, quedant 1r de la meva categoria amb un temps de 2h18′.

  1003920_747903325235706_2031991857_nIMG-20130911-WA00003661239987_747897568569615_2111484555_nIMG-20130911-WA0005 

Anuncis

Bloc a WordPress.com.